dimarts, 15 de març de 2016

HERMES EL DÉU DE BARCELONA

Hermes o Mercuri pels romans, és un dels déus més presents a la ciutat comtal, és lògic, Hermes és el déu del comerç i a més és el missatger dels déus. Barcelona, o la Bàrcino romana és i ha sigut sempre una ciutat encarada al comerç, degut a la seva situació estratègica i encarada al Mediterrani, o Mare nostrum, des de l'òptica romana.
Potser una de les personalitats menys coneguda d'Hermes és el seu patrocini dels lladres, ja que és el déu que els hi podria donar una mica de protecció. Així doncs, podem concloure que aquest déu polivalent, és un dels més coneguts, i sobretot fàcil de reconèixer, degut al seu caduceu i les seves ales als talons i petasus alat.

Avui ha aparegut aquest article al Periódico de Catalunya signat per Natàlia Farré que parla sobre la presència del déu a la nostra capital i crec interessant compartir-lo amb els meus alumnes.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/hermes-deu-barcelona-4975911#

dimarts, 6 d’octubre de 2015

EL RAPTE DE LES SABINES



Un cop fundada la ciutat de Roma,els seus pobladors  van trobar-se amb el problema de que no hi havia dones per repoblar la ciutat.
A més a més de la horrible reputació de les gents que habitaven la ciutat, rodamons, lladres, malfactors etc.., van contribuir a que molt poques dones van  accedir a viure allà. Aquest problema de falta de població femenina va provocar  un dels primers conflictes dels molts als que Roma va haver d'enfrontar-se al llarg de la seva història. El mite en qüestió és conegut com el rapte de les sabines, per l'origen sabí de les donzelles raptades.

ACTIVITATS
1. Busca informació sobre aquest mite i respon les següents preguntes:
a) Per quin motiu els romans van raptar a les noies sabines?
b) Com va  produir-se el rapte?
c) Como van reaccionar els pares i germans de les noies raptades?
d) Quin era el nom del rei dels sabins? i el dels romans?
e)Quin va ser final  de la batalla entre sabins i romans? quin paper van  jugar les sabines per acabar la guerra?
2. Comenta la imatge de la part de dalt i busca informació sobre la mateixa.
a) Qui és l'autor d'aquest quadre?
b) A quin moviment artístic pertany?
c) Descriu el quadre i explica a quin moment del mite pertany.
3. Il·lustra les preguntes anteriors amb imatges.

dijous, 1 d’octubre de 2015

LA HISTORIOGRAFIA ROMANA

EL GÈNERE HISTORIOGRÀFIC A ROMA

La historiografia és el gènere més important en prosa de la literatura llatina. A l'actualitat tractem aquest gènere com una ciència, però a l'antiguitat era tractat com un gènere literari, ja que els historiadors eren més narradors que no pas científics.
Alguns autors eren més versemblants que altres, així doncs Tucídides i Juli Cèsar eren més propers als fets reals que no pas Sal·lusti o Lucà.
Cal dir que la historiografia llatina era més patriòtica i dramàtica que la grega.
Trobem diferents tendències historiogràfiques com per exemple els Annals, les Res Gestae, les monografies, comentaris, Epítomes etc...

Orígens

Els orígens hem de buscar-los en els documents que redactaven els magistrats i els pontífexs, en els quals explicaven els fets succeïts surant un any (annales).
Els primers historiadors es remunten al s III aC i utilitzaven la llengua grega per escriure les seves obres.
Els antecedents dins la literatura grega els hem de buscar en Tucídides, Xenofont i Heròdot, considerat el pare de la història. 
  • Annalistes: Fabius Pictor i  Lucius Cincius  Alimentus, van escriure en grec.
  • Marc Porci Cató: Va escriure una obra (Origines) que narrava la història de Roma des dels orígens fins les guerres púniques. És la primera obra escrita en llatí.
 El fet de la victòria romana a la primera guerra púnica (s.II aC), va fer que els romans prenguessin consciència de la seva realitat nacional com a gran potència i comencessin a veure la importància d'escriure en llatí que era el seu idioma i no en grec.

Historiadors s.I aC 

  • Juli Cèsar (100-44 aC.)   
Caius Iulius Caesar  va començar molt aviat la seva carrera política, ja que era d'una família patrícia molt important. Va formar part del Partit Popular i va arribar a ser el seu cap.
Militarment va ser el conqueridor de la Gàl·lia i va formar part del primer triumvirat amb Cras i Pompeu . Al morir Cras, va protagonitzar la guerra civil contra Pompeu i va resultar guanyador, proclamant-se dictador fins el seu assassinat l'any 44aC.
Va cultivar diversos gèneres literaris, però serà recordat per les seves obres històriques.

a) Comentarii de bello Gallico (Guerra de les Gàl·lies)
Aquesta obra està formada per VII llibres (58-52aC) on narra les seves campanyes militars contra els habitants de les Gàl·lies. Descriu la seva activitat militar intentant justificar al Senat la motivació de la seva campanya i els seus actes. Apareix també una incursió a Britànnia.
L'estil és ple de discursos directes, descripcions geogràfiques i de costums, escrit en 3ª persona utilitzant una prosa senzilla i clara.
Existeix un llibre VIII però està escrit pel seu lloc-tinent.

b) Comentarii de bello civile (Guerra civil)
Narració de dos anys de campanya militar (49-48 aC) per justificar l'enfrontament i la derrota de Pompeu durant la guerra civil. Són II llibres que expliquen la guerra fora d'Itàlia i la persecució i execució de Pompeu a Egipte. 
És una obra més propagandística i gairebé dramàtica. 

c) Corpus Caesarianum
Es tracta del conjunt de llibres adjudicats a Cèsar, però que no va escriure ell personalment: VIII llibre (Guerra de les Gàl·lies), III/IV/V llibre (Guerra civil), Guerra d'Alexandria, Guerra d'Àfrica i Guerra d'Hispània.

Les obres de Cèsar serveixen per justificar la seva política i prestigi personal. Molts estudiosos dubten de la versemblança de les seves obres, però altres diuen que les errades són involuntàries. Les obres parteixen de diverses fonts històriques, informes militars, arxius etc.
L'estil com hem comentat és un model de la llengua clàssica llatina, ple de precisió i riquesa de vocabulari. És un relat objectiu i ple de rigor, amb una prosa clara i senzilla sense retòrica.
  • Sal·lusti (87-35 aC)
Era partidari de Cèsar i va exercir càrrecs públics a la província d'Àfrica. Al morir Cèsar va retirar-se de la vida política i va dedicar-se a escriure.
Va escriure dues monografies i una història general:

La conjura de Catilina (De coniuratione Catilinae) on l'autor explicava l'intent de cop d'estat de Sergi Catilina l'any 63 aC. i com va ser descobert i finalment derrotat.  

La guerra de Iugurtha (De bello Iugurthino) on s'explica quan l'usurpador Iugurtha intenta prendre el poder a Numídia i és derrotat pel general Mari.

Històries (Historiae) Va escriure una crònica general d'història romana contemporània que va quedar inacabada.
  • Corneli Nepot (100-25 aC)
Va treballar les biografies (Vida d'homes il·lustres "De viris illustribus") on realitzava les biografies d'homes importants romans i les comparava amb estrangers. (Temístocles, Pausànies, Amílcar, Anníbal...)

  • Tit Livi (59-17 dC)
Va néixer a Patavium (Pàdua) i al contrari que altres historiadors, no va exercir de soldat ni de polític, va estudiar a Roma i va pertànyer al cercle de Mecenes i va ser professor d'història de Claudi. Va morir l'any 17 dC.

Ab urbe condita (Els orígens de Roma) narra la història de Roma des de la seva fundació fins a l'època d'August.
L'obra era la més extensa de l'antiguitat i comprenia un total de 142 llibres, dels que només en conservem 35, la resta els coneixem per resums d'autors posteriors (Florus, Eutropi).
Els llibres es van publicar separadament agrupats en dècades i amb l'estructura següent:
a)  Llibres I-X (I orígens i monarquia / II-V Inicis de la República fins la invasió dels gals / VI-X fins la 3ª guerra Samnita)
b) Llibres XXI-XXX ( segona guerra púnica)
c) Llibres XXXI-XL (expansió pel mediterrani oriental)
d) Llibres XLI-XLV  (guerra amb Macedònia fins la victòria d'Emili Paulus)
 
La finalitat d'aquesta obra és l'exaltació de la  pax augusta, prenent els models antics per millorar el futur. Livi no es limitava aprendre una única font, comparava els diversos documents i escollia el que considerava més versemblant, a vegades oferia les dues versions per tal que el lector es quedés amb la que preferís. A vegades trobem anacronismes i imprecisions.
Les seves fonts eren les obres dels annalistes i de Polibi.
La seva pretensió era glorificar les gestes del poble romà, a més tenia la intenció d'ensenyar i lloar la virtut dels antics romans.
L'estil era ple de dramatismes, períodes sintàctics molt llargs, discursos,arcaismes i una gran riquesa de vocabulari.

Historiadors finals (s I-s II dC)
Durant els primers anys de l'Imperi, els historiadors van patir una retallada en la seva llibertat per publicar les seves obres, ja que aquestes podien ser malenteses pels emperadors i podrien posar en perill la seva vida. Malgrat tot, a l'època de la dinastia dels Antonins (96-192 dC.) el gènere històric va patir un renaixement degut als èxits polítics, comercials i territorials i la desaparició del tirà Domicià.

  • Tàcit (55-120 dC)
Va estudiar retòrica i va dedicar-se a la política, era de família adinerada.
a) Vida de Juli Agrícola (De vita Iulii Agricola) : És una biografia del seu sogre, reflectint la conquesta de Britànnia i aporta algunes dades dels costums i la seva geografia.

b) Germania : Es tracta d'un estudi sobre les característiques d'aquest poble.

c) Historiae : Són 14 llibres que expliquen els fets històrics de Roma des de l'any 69  amb la mort de Neró fins al 96 dC amb la mort de Domicià..

d) Annales: Explica el període anterior a Historiae, des de la mort d'August fins la mort de Neró.(14-68 dC)
 És un historiador bastant fiable i la seva obra té un to psicològic dels protagonistes, a més el seu estil és concís però molt dens, amb abundància de períodes sintàctics llargs.
  •   G. Suetoni (75-160 dC)
Tribú militar i protegit de Plini el jove, va viure a l'època de Trajà i va exercir de secretari d'Adrià. La seva obra està plena d'anècdotes i passatges més aviat literaris o poc rellevants.
a) Vida dels dotze cèsars: Biografia dels dotze primers emperadors, tot i que inclou a Juli Cèsar, va des de Cèsar fins a Domicià.

b) Sobre homes il·lustres (De viris illustribus): Són biografies d'homes importants de la cultura, poetes, oradors, filòsofs...




dimecres, 9 de setembre de 2015

Segueix el fil.... (1 BAT)

LA TORRE DE BABEL



Aquesta imatge que tens a l'esquerra representa la construcció de la torre de Babel. A  partir d'aquest mite es simbolitza la unitat de la llengua durant la primera albada dels homes i com aquesta unitat es va desintegrar en bocinets a partir de la seva destrucció. Veurem la relació entre el mite i la importància de l'estudi de la llengua indoeuropea i el que va suposar per la ciència i la filologia.


ACTIVITATS
1. Esbrina a quina gran obra de la literatura universal podem troba aquest mite. Elabora un petit resum del mite de la torre de Babel.

2.A partir de la teoria de Darwin de l'evolució de les espècies, es va fonamentar  la comparació de llengües per trobar una arrel comuna a totes les llengües.
Quins estudiosos van fer avenços en aquesta recerca? A quines conclusions van arribar?

3. A partir de l'antiga creença de que l'orígen de totes les llengües era el hebreu, ja que era el llenguatge dels textos sagrats, reflexiona sobre que va suposar el descobriment de la llengua indoeuropea per aquest dogma.
( Creus que la religió es va veure afectada per aquesta teoria? De quina manera? )Raona la teva resposta.

4. Realitza un esquema de les famílies lingüístiques indoeuropees i de les llengues actuals que en deriven.

5. Busca el nom de l'autor d'aquest quadre. Escriu a quin moviment pictòric pertany i penja un parell d'imatges d'obres seves per il·lustrar la teva resposta.

AMPLIACIÓ
Cerca imatges relacionades amb aquest mite dintre de la història de l'art i realitza una fitxa on aparegui la imatge, el nom de l'autor, l'any de la realització i el moviment pictòric al qual pertany l'autor.


Webs
http://www.google.com/
http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Portada
http://aportes.educ.ar/lengua/nucleo-teorico/recorrido-historico/-la-lingueistica-anterior-al-siglo-xx/la_lingueistica_del_siglo_xix.php?page=2
 http://www.nabarralde.com/es/eztabaida/5505-mito-historia-controversia-y-diversidad-lingueistica
 https://bubbl.us/

diumenge, 6 de setembre de 2015

Orígen mític de Roma. (4ESO)

SEGUEIX EL FIL.....











ACTIVITATS

1.Esbrina el nom dels dos bessons que apareixen a la imatge i explica a quin moment del mite pertany.
2. Realitza un arbre genealògic dels personatges. Busca imatges d'algun dels components.
3. Per quin motiu van arribar a aquesta situació (abandonament)?
4. Qui era Faùstul?Com es deia la seva esposa?
5. Quins passos van seguir per tal de fundar la ciutat de Roma? (Venjança, auguris, lluita) Quin dels dos germans va fundar la ciutat?
6. Cerca informació sobre la festivitat romana de les Lupercalia.




7. Aquesta imatge correspon al "Rapte de les Sabines". Esbrina per quin motiu els personatges que apareixen van arribar a aquesta situació.
8.Busca informació de l'autor d'aquesta obra. Escriu el seu nom, a quin moviment artístic pertany i busca un parell d'obres d'aquest autor.
9.Busca un parell d'obres artístiques relacionades amb aquest mite i realitza una fitxa on apareguin la imatge, el títol, l'autor, l'any de realització de l'obra i el moviment artístic al qual pertany l'autor.

EINES
http://www.google.com/
http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada
http://www.xtec.es/~sgiralt/labyrinthus/mites/romulus.htm

dimarts, 25 de novembre de 2014

BÀRCINO

ACTIVITATS

1. Esbrina per quin motiu es considera a l'heroi grec Heracles com fundador de la ciutat de Bàrcino. Quin element hem trobat que ens ha recordat la llegenda?
2. Escriu el nom complet de Bàrcino i digues quin era el seu status i en què consistia.
3. Quins edificis i restes arqueològiques conservem avui dia? Descriu els mateixos i digues la seva funció. Posa alguna imatge dels vestigis que hem vist.
4. Realitza un resum de la teva visita a Bàrcino i digues què t'ha cridat més l'atenció positivament i negativament.

dilluns, 6 d’octubre de 2014

Grècia arcaica

El període arcaic és el conegut entre els segles X i VI aC. Aquest període resulta determinant per establir els fonaments de la civilització grega. De resultes del debilitament progressiu de la civilització micènica, Grècia va viure una època molt convulsa on es van produir dos fenòmens clau per al seu posterior desenvolupament.
  • Desenvolupament de les polis
  • Colonització
Les polis gregues, també conegudes com ciutats estat van anar consolidant-se arreu de Grècia. Aquestes ciutats eren comunitats independents, que vivien relativament aïllades unes d'altres, i tenien una economia, política i organització diferent les unes respecte a les altres.

La colonització és un fenomen pel qual un grup de persones marxaven de la seva ciutat natal (metropolis) i realitzaven una expedició per fundar un nou establiment. Les causes que van obligar a marxar de les ciutats originals van ser diverses. L'empobriment de la població, la fam, la falta de recursos, la guerra i les persecucions polítiques van ser les causes més habituals a l'hora d'emigrar i establir-se a noves terres. Aquests establiments comercials al voltant del Mediterrani i del mar Negre van crear una xarxa comercial i de propagació de la cultura grega arreu. Les colònies més destacades van ser Odessa a Ucraïna; Istanbul, l'antiga Bizanci, a Turquia; Nàpols, Tarent, Palerm i Siracusa a Itàlia, i Niça i Marsella a França van néixer com a fundacions colonials que van expandir la cultura grega per tota la Mediterrània. Cal destacar Emporion i Rhodon a la península Ibèrica.