IN HOC SIGNO VINCES

L'emperador Constantí va arribar al poder, després de diversos enfrontaments civils entre els aspirants a convertir-se en emperadors.
Constantí era fill de Constanci, un dels quatre tetrarques que van ocupar el poder després de la reforma de Dioclecià. Constantí que va heretar el govern de la Gàl·lia del seu pare, va enfrontar-se a Maxenci, que ostentava el poder a Àfrica i Itàlia. Aquesta guerra civil entre els dos va decidir-se a una batalla al costat del pont Mulvium, a les afores de Roma. Aquest episodi ens ha donat una de les llegendes més conegudes del cristianisme, ja que la victòria de Constantí li va atorgar el poder a tot Occident i va marcar el seu mandat que destaca pel fet de la proclamació d l'Edicte de Milà (323) que va suposar la llibertat de culte religiós a tot l'Imperi, cosa que va facilitar l'expansió del cristianisme i l'aturada de les persecucions religioses. Aquest fet fa que autors posteriors construeixin un imaginari llegendari al voltant de Constantí i de la batalla del pont Mulvium.
Autors cristians com Lactanci i Eusebi atribueixen la batalla decisiva a un somni de l'emperador la nit prèvia a la batalla. Segons l'historiador Eusebi, mentre Constantí estava pensant i demanant la victòria a la batalla, se li va aparèixer un símbol diví en forma de creu amb inscripció següent: In hoc signo vinces (amb aquest signe guanyes).(Eusebi, Vida de Constantí,I,28-29.Història 16)

Aquesta visió va tornar-li en somnis i va veure a Crist que li diu que construeixi un signe com el que ha vist per al seu exèrcit. Així doncs, Constantí va demanar als seus artesans construir una creu d'or i pedres precioses. A més va fer pintar el signe de la creu als escuts dels seus soldats, el signe serà una X girada amb l'extremitat superior curvada en cercle. (Lactanci, Sobre la mort dels perseguidors,40.Ed.Gredos)
La llegenda atorga a aquest fet la gran victòria obtinguda per Constantí contra les tropes de Majenci.
Posteriorment Constantí també va derrotar a Licini, que tenia el poder a Orient, de manera que un únic emperador controlava tot el poder, cosa que no passava desde la època de Dioclecià.
Així doncs, aquests aconteixements van modificar radicalment la situació del cristianisme i la seva evolució posterior.

A més, la figura de la mare de l'emperador Constantí, adquirirà una rellevància especial en la història del cristianisme, ja que degut a la victòria del seu fill, va decidir emprendre un viatge pels indrets on havia mort Crist i sembla que va trobar la creu de la crucifixió on va morir Crist. Hel·lena de Constantinoble serà recordada com Santa Hel·lena i considerada un personatge bàsic pel cristianisme catòlic i ortodox.

Aquesta creu va ser traslladada a occident i l'emperador la portava a totes les batalles. Finalment es va perdre i desprès recuperar en diversos enfrontaments, fins que van començar a aparèixer estelles de la creu a diferents indrets d'Europa, convertint-se en les relíquies més preuades de molts indrets de la cristiandat.

ACTIVITATS
1.Escriu una petita biografía de Constantí, on apareguin les dades següents: a) Dades del seu naixement  b) Aspectes destacats del seu regnat c) Com aconsegueix ser emperador d) Dades de la seva mort e) Quin emperador el va succeir.
2. Explica en què va consistir el anomenat Edicte de Milà i que va suposar pel cristianisme.
3. Quina religió era majoritària i oficial a l'Imperi Romà abans del cristianisme? (Explica-la)
4. Quin emperador va decretar el cristianisme com a religió oficial de l'Imperi? Quan?
5. Creus que Constantí va convertir-se al cristianisme desprès de la batalla del pont Mulvi? Busca informació d'aquest fet i demostra la teva resposta.
6. Creus que Constantí va utilitzar el signe de la creu en benefici propi o creus que era creient? Creus que els historiadors cristians posteriors van manipular la història? justifica la teva resposta.
7. Busca informació de la motivació de Santa Helena per buscar els indrets sagrats. Com va produir-se aquest descobriment i com es va realitzar?