dilluns, 6 d’octubre de 2014

Grècia arcaica

El període arcaic és el conegut entre els segles X i VI aC. Aquest període resulta determinant per establir els fonaments de la civilització grega. De resultes del debilitament progressiu de la civilització micènica, Grècia va viure una època molt convulsa on es van produir dos fenòmens clau per al seu posterior desenvolupament.
  • Desenvolupament de les polis
  • Colonització
Les polis gregues, també conegudes com ciutats estat van anar consolidant-se arreu de Grècia. Aquestes ciutats eren comunitats independents, que vivien relativament aïllades unes d'altres, i tenien una economia, política i organització diferent les unes respecte a les altres.

La colonització és un fenomen pel qual un grup de persones marxaven de la seva ciutat natal (metropolis) i realitzaven una expedició per fundar un nou establiment. Les causes que van obligar a marxar de les ciutats originals van ser diverses. L'empobriment de la població, la fam, la falta de recursos, la guerra i les persecucions polítiques van ser les causes més habituals a l'hora d'emigrar i establir-se a noves terres. Aquests establiments comercials al voltant del Mediterrani i del mar Negre van crear una xarxa comercial i de propagació de la cultura grega arreu. Les colònies més destacades van ser Odessa a Ucraïna; Istanbul, l'antiga Bizanci, a Turquia; Nàpols, Tarent, Palerm i Siracusa a Itàlia, i Niça i Marsella a França van néixer com a fundacions colonials que van expandir la cultura grega per tota la Mediterrània. Cal destacar Emporion i Rhodon a la península Ibèrica.